Maria Aurèlia Capmany, l’escriptora lúcida i brillant, ens aporta un material valuosíssim en els seus llibres de memòries.
A partir dels dos volums de Pedra de toc: del gener de 1939, data de l'ocupació franquista de Barcelona fins a principis dels anys 90, alternant titulars, articles i decrets amb els comentaris que aquests textos li provoquen a la Capmany amb una intenció testimonial i compromesa i amb la voluntat d'actuar contra l'oblit de la societat catalana respecta al passat més immediat.
"Per defensar-me de tanta destrucció que em volta no tinc altra arma que la memòria. I recordaré, recordaré mentre les meves cèl·lules grises - com diu el meu amic Hercules Poirot- funcionin."
