Qui som i què volem? Com som capaços de conviure amb la destrucció, la injustícia, la desigualtat, la violència, la desídia, el consum, la deshumanització?
Aquest monòleg despullat, que viatja de la desesperació a l’humor, de la tragèdia a la comèdia, de la vida a la mort, presenta amb lucidesa i agilitat la història d’una actriu que es pregunta si té sentit repetir les paraules que algú altre ha escrit per ella, si té sentit fer el paper que li ha estat assignat i, així, porta els espectadors a l’exacta mateixa reflexió: Quin sentit té no ser qui som? Què hauríem de fer per recuperar la nostra autenticitat, la nostra essència?
El monòleg mostra la divisió, la pluralitat d’éssers que ens habiten i la possibilitat d’escollir, amb llibertat i coherència, aquell amb qui estiguem més d’acord.
